L’intel·lectual anglès Kenneth Tynan va proclamar la ciutat de València «capital mundial de l’antiturisme». La solemne declaració fou inclosa en un article hilarant publicat el 1970 en la prestigiosa revista literària The New Yorker, on Tynan exercia de crític teatral. El mateix Tynan es va autoinvestir fundador de la confraria dels antituristes, la meca dels quals havia de ser, naturalment, València. Amic de Marlene Dietrich, Roman Polanski, Ernest Hemingway o Vivien Leigh, l’anglès va visitar València reiteradament des del 1951 fins a la seua mort el 1980. Fruit d’aquest profund coneixement de la ciutat, va nàixer l’article del Yorker, … Més detalls
Tot el catàleg austrohongarés
El catàleg de la Companyia Austrohongaresa de Vapors l’integren 16 títols. Hi destaquen els dedicats a la memòria històrica i el periodisme d’investigació, així com les traduccions al valencià de novel·les de Manuel Vicent, Blasco Ibáñez i Oriana Fallaci. També ha publicat obres biogràfiques sobre Rosa Solbes, Amado Granell i Vicent Àlvarez. TOTS … Més detalls
Tramvia a la Malva-rosa
Tramvia a la Malva-rosa és la gran novel·la de Manuel Vicent sobre la València de la postguerra. Ara es publica ara en valencià coincidint amb el 25 aniversari de la primera edició del llibre. El periodista Miquel Alberola n'és el traductor. El llibre va ser publicat per primera volta en 1994 i va ser portat al cinema tres anys després. L’autor ha afegit una introducció commemorativa. La novel·la descriu una València provinciana on el jove protagonista realitza el seu viatge d’iniciació: descobrirà el primer amor, els plaers de la sexualitat, un tímid ressorgiment cultural, la política antifranquista... Sempre sota la mirada inquisidora d’una església castradora, i amb la platja de la Malva-rosa i la mar Mediterrània com a “símbols de la llibertat i de la bellesa”. També com la “destinació final de tots els desitjos i plaers”. La novel·la descriu crims de l’època i execucions a garrot vil. I mescla personatges imaginaris amb altres reals, com Vicent Ventura, “el primer personatge al que vaig sentir en públic atacar el règim de Franco sense estar borratxo”; Gracia Imperio, el seu “símbol sexual pervers”; o el fiscal Jesús Vicente Chamorro, el seu professor de Dret Penal. Per les seues pàgines també desfila el capità general franquista Ríos Capapé, el futbolista Puchades o l’escriptor Josep Iborra, “un intel·lectual molt intel·ligent que sempre estava constipat”. L’autor evoca el temps i la ciutat que varen forjar la seua ànima literària. Miquel Alberola és periodista del diari El País i coautor de l’assaig Fuster sabàtic, amb Vicent Martí. Alberola també va fer la … Més info
