Entre els tarongerars d’Alzira, la soprano Leonora Moreno encarna per a Rafael Brull, el fill del cacic local, tota la bellesa de la vida: l’amor, l’art, la sensualitat, la música… Ella serà el gran amor de Rafael, el contrapunt d’un ambient pobletà de finals del XIX, dominat per la corrupció política, l’educació catòlica i la hipocresia social. Ell haurà d’escollir entre allò que representa l’artista i la fortuna familiar, acumulada durant dècades “explotant la ignorància i la misèria”.
De les cinc novel·les del cicle valencià de Blasco Ibáñez, Entre tarongers és, sense dubte, la menys costumista i la més cosmopolita: la música de Beethoven, Schubert i Wagner; les ciutats d’Itàlia; la literatura francesa… perfumen el llibre de dalt a baix. Però serà l’aroma de la flor del taronger, a la vora del riu Xúquer, la que desfermarà una passió amorosa, amb una intensitat tràgica pròpia de la millor tradició de la narrativa romàntica.
La novel·la, com d’altres de Blasco, va ser portada al cine, amb Greta Garbo de protagonista.
La traducció és d’Eva Biot.
