Arròs i tartana és la millor novel·la de Vicent Blasco Ibáñez, segons Joan Fuster. El llibre recrea “una ciutat de menestrals i de botiguers” on la vida econòmica, en paraules de Fuster, descansava “en el petit tràfic de compra-venda amb els llauradors de l’horta”. Una València on hi havia també “l’operació mercantil a gran escala, la plàcida seguida vegetativa del prebendat, del rendista, del professional; la pruïja del financer de mitja talla”.
Arroz y tartana va començar a publicar-se el 12 de novembre de 1894, com a fulletó, en el primer número del diari El Pueblo, que costava cinc cèntims de pesseta. És la novel·la més costumista de totes: per les seues pàgines desfilen el mercat de Nadal, el Carnestoltes, les Falles, el Corpus, la Fira de Juliol, els bous… Tot al voltant d’uns pocs carrers del barri del Mercat de València, el barri on va nàixer l’autor.
Unes tradicions i un escenari que Blasco aprofita per a retratar cruelment una burgesia hipòcrita i insolidària, provinciana i obsessionada per aparentar.
La traducció és d’Ana Bayarri Moreno.
