Flor de maig és la gran novel·la sobre el Cabanyal-Canyamelar i, per extensió, els poblats marítims de València, un escenari que Vicent Blasco Ibáñez coneixia molt bé: allí va fer-se construir una gran casa que ara alberga el museu dedicat a l’escriptor. Per les pàgines de Flor de maig desfilen pescadors i mariners que s’aventuren a la mar per tal de guanyar-se la vida, posant-la alhora en risc. És també la novel·la de les pescateres, de les dones d’aquells barris que venien el gènere al Mercat. Com sempre, Blasco no dibuixa un ambient bucòlic: parla de la conflictivitat social, dels cacics, del contraban, de les injustícies i d’una gent molt humil que lluita per la supervivència.
La narració segueix el destí d’una família al llarg de dues generacions, uns arquetips forts empesos a un combat vibrant que es fa amb l’atenció del lector. El llibre presenta l’aspror de la vida popular dels barris marítims a finals del segle XIX. Una vida bategant, d’acció, de lluita, de coratge, de treball i de superació. També de passions arravatades, d’amors i de traïcions.
La traducció és de Gustau Muñoz.
